3a entrada: Teories lingüístiques (II)

Pragmàtica: enfocament comunicatiu 

Actualment, estudio francès pel meu compte en una acadèmia de Barcelona. Sorprenentment, les classes tenen ben poc de gramàtica tradicional... Les classes es basen gairebé sempre en la comunicació o en l’enfocament comunicatiu (la disposició de les cadires per tot el voltant de la classe, cosa que permet veure’ns les cares de tots, ja és un indicador de la importància que es dóna a l’oral). Al principi, quan vaig començar a anar a l’acadèmia, m’inquietava el fet que ens passéssim les classes parlant (òbviament, en francès) i que el llibre es morís de fastig (per què el vàrem comprar, doncs?, pensava tot neguitós). Aquesta reacció, també la del meu company Albert (també col·lega de la universitat), suposo que es deu al fet d’haver estat acostumats a seguir sempre metodologies més aviat tradicionals o estructuralistes.  Ara, en canvi, la veig com una molt bona manera d’aprendre una llengua, sobretot les llengües estrangeres. A més no parlem de temes avorrits que no interessen a ningú, sinó que parlem de temes d’actualitat que a tots, en més o menys mesura, ens afecten. Tot plegat fa que es creï un ambient distès i que aprendre francès no sigui sinònim d’avorriment i d’escoltar només la professora, sinó que tots interactuem i aportem el nostre granet de sorra. Aprenem molt, ja que quan parlem i no sabem la paraula en francès, la professora ens l’ensenya. A més, mentre parlem si fem errors greus ens corregeix, i si observa mancances globals, deixem un moment de parlar per donar pas a l’explicació més “teòrica” de la professora. Així doncs, a partir de l’oral s’aprèn també la normativa, la gramàtica, el vocabulari... i sobretot cultura francesa.