Pragmàtica: enfocament
comunicatiu
Actualment, estudio francès pel meu compte en una acadèmia de Barcelona.
Sorprenentment, les classes tenen ben poc de gramàtica tradicional... Les
classes es basen gairebé sempre en la comunicació o en l’enfocament comunicatiu (la disposició de les cadires per tot el
voltant de la classe, cosa que permet veure’ns les cares de tots, ja és un
indicador de la importància que es dóna a l’oral). Al principi, quan vaig
començar a anar a l’acadèmia, m’inquietava el fet que ens passéssim les classes
parlant (òbviament, en francès) i que el llibre es morís de fastig (per què el
vàrem comprar, doncs?, pensava tot neguitós). Aquesta reacció, també la del meu
company Albert (també col·lega de la universitat), suposo que es deu al fet
d’haver estat acostumats a seguir sempre metodologies més aviat tradicionals o
estructuralistes. Ara, en canvi, la veig
com una molt bona manera d’aprendre una llengua, sobretot les llengües
estrangeres. A més no parlem de temes avorrits que no interessen a ningú, sinó
que parlem de temes d’actualitat que a tots, en més o menys mesura, ens
afecten. Tot plegat fa que es creï un ambient distès i que aprendre francès no
sigui sinònim d’avorriment i d’escoltar només la professora, sinó que tots
interactuem i aportem el nostre granet de sorra. Aprenem molt, ja que quan
parlem i no sabem la paraula en francès, la professora ens l’ensenya. A més,
mentre parlem si fem errors greus ens corregeix, i si observa mancances
globals, deixem un moment de parlar per donar pas a l’explicació més “teòrica”
de la professora. Així doncs, a partir de l’oral s’aprèn també la normativa, la
gramàtica, el vocabulari... i sobretot cultura francesa.
Creus que això seria possible sense tenir un bon nivell de francès (com sé que tens!)? o que si des de ben petits haguéssim sempre tingut classes així estariem ja acostumats a aquest tipus de classes?
ResponderEliminarLa veritat és que les classes on podem parlar i interactuar amb els nostres companys són més amenes, i ens poden fins i tot ajudar amb les pors personals i la vergonya.
Gràcies, però no és veritat que tingui tan bon nivell de francès!
ResponderEliminarResponent a la teva pregunta, crec que aquesta enfocament pot ser aplicable independentment del nivell de l'alumnat. Òbviament, amb alumnes que comencin de zero no, però sí amb alumnes que tenen una base gramatical i de vocabulari suficents per poder mantenir un diàleg i conversar en la llengua en qüestió!
És veritat això que comentes, i a més també s'aconsegueixen uns vincles afectius entre els alumnes que no es donarien en contextos més formals.