Jo i les meves llengües

Hola a tothom!

Em dic Sergi, tinc 21 anys i sóc estudiant de 3r de Llengües Aplicades a la UPF. La creació d’aquest bloc es deu a l’assignatura optativa a la qual em vaig matricular per a aquest curs, Ensenyament de Llengües, impartida pel professor Daniel Cassany.

La veritat és que mai a la vida havia fet un bloc, ni tampoc m’havia plantejat fer-ne cap, així que d’alguna manera, la publicació i la constant actualització d’aquest bloc són tota una aventura! Abans d’entrar en matèria i parlar-vos de quines són les meves llengües, quin nivell tinc en cadascuna d’elles, etc., permeteu-me que justifiqui l’elecció d’aquesta assignatura optativa i que us parli una mica sobre les classes de llengua que recordo de quan era petit.  

En primer lloc, em vaig matricular de l’assignatura Ensenyament de Llengües, ja que des de sempre he tingut un especial interès en l’ensenyament, i concretament, en l’ensenyament de llengües. Així que el títol que rep l’assignatura i el meu interès personal o professional no podrien encaixar millor! D’aquesta assignatura espero obtenir una visió força completa pel que fa a les diferents metodologies didàctiques existents en l’àmbit dels idiomes, així com aprendre quina és la millor o les millors maneres d’aprendre una llengua. Com he dit abans, l’ensenyament de llengües sempre m’ha despertat un interès especial (emfasitzo llengües, tenint en compte la meva experiència dolorosa amb les matemàtiques o tot el que hi estigui relacionat...). Per tant, no descarto acabar la carrera i dedicar-me a l’ensenyament, òbviament després d’haver cursat el màster en l’especialització d’ensenyament de l’anglès, màster que com ja sabeu substitueix l’antic CAP (Curs d’Aptitud Pedagògica). Així doncs, tenint en compte que aquesta assignatura forma part de tot un perfil d’especialització, titulat “Llengües en entorns educatius”, és evident que en acabar el curs no em convertiré en un professor per exercir l’endemà mateix, sinó que imagino que m’aportarà unes nocions didàctiques bàsiques que ha de conèixer qualsevol professional que es vulgui dedicar a l’ensenyament.

L’assignatura, com totes les assignatures impartides a la Pompeu, s’organitza en sessions magistrals, popularment conegudes com a “grup gran”, i en sessions reduïdes de seminari. En el marc d’aquesta assignatura, m’agradaria que les classes magistrals em proporcionessin uns coneixements i unes nocions sobre didàctica de llengües que m’ajudin a ser el dia de demà, si és el cas, un bon professor d’anglès. Per la seva banda, espero que les classes de seminari siguin amenes, participatives i en què entre tots aprenguem al màxim possible.

Quin record tinc de les classes de llengua a l’escola? Bé, aquesta és una pregunta que em porta a pensar en tots i totes les mestres que he tingut al llarg de la meva vida acadèmica, cosa no gens fàcil, ja que ja comença a fer uns quants anys! De tota manera, recordo que les classes d’anglès, per exemple, es basaven sobretot en la gramàtica. Gramàtica i més gramàtica... Acabaven sent classes repetitives, ja que sempre es tractaven els mateixos temes (present simple, present continuous, past simple, modal verbs, etc.). En canvi, no es posava tant èmfasi en la part oral. Això és el que crec que les feia més avorrides. Més o menys el mateix passava a les classes de català i castellà, en què abundaven les anàlisis sintàctiques en forma d’arbre...

Un cop feta aquesta introducció, em disposo a parlar sobre les meves llengües (sí, meves, en plural, ja que a diferència d’alguns nacionalistes espanyols, jo parlo més d’una llengua...). La meva llengua materna és el català. Sóc de Torelló, un poble de la comarca d’Osona, al nord de la plana de Vic. Amb això no vull dir que tothom que és d’aquesta zona tingui el català com a llengua materna, però sí la gran majoria. La meva segona llengua és el castellà, la qual vaig començar a aprendre de manera continuada a l’escola. El fet que sigui una llengua coexistent amb el català fa que tingui una bona competència en aquesta llengua, tot i que, evidentment, no tinc la mateixa fluïdesa ni facilitat que en català. Els meus idiomes estrangers són l’anglès i el francès, tot i que aquest últim el vaig començar a aprendre fa relativament poc temps. En anglès tinc el nivell C1 segons el MCER (Marc Comú Europeu de Referència), ja que em vaig treure fa un any el Certificate in Advanced English de la Universitat de Cambridge, el qual equival a aquest nivell. De francès no puc dir amb total fiabilitat quin nivell tinc, perquè no he fet cap examen oficial com pugui ser el DELF. De tota manera, crec que dec tenir un nivell B2, ja que el llibre que fan servir a l’acadèmia on estudio et prepara per a aquest nivell. Pel que fa al català, tinc el nivell C1 (nivell que s’adquireix en finalitzar el batxillerat), que equival al nivell C1 segons el MCER, tot i que aquest any m’examinaré del nivell D, que equival al C2. En el cas del castellà, tot i no haver fet un examen que justifiqui el meu nivell, pel fet d’haver-lo estudiat a l’escola fins al batxillerat, crec que també tinc un C1.  

Vaig ser escolaritzat en la meva llengua materna, és a dir, en català. Per tant, sempre he fet totes les assignatures en català, excepte les classes de castellà, d’anglès i francès. El català l’he après tant per mitjà d’educació formal (a l’escola) com informal (a casa), en canvi el castellà l’he après sobretot per l’entorn (televisió, pel·lícules, ràdio, pel carrer...), és a dir, educació informal; tot i que també l’he après per mitjà d’educació formal a l’escola. Pel que fa a les llengües estrangeres, no hi ha dubte que les he après en l’educació formal, a l’escola i a l’acadèmia d’idiomes. Ara bé, en el cas de l’anglès i sobretot cap als últims anys també hi ha hagut un aprenentatge informal: estades a l’estranger, pel·lícules en versió original, cançons, revistes, diaris, etc. He estudiat el català i el castellà des de primària, als 6 anys, fins a la universitat, actualment. Ara bé, el català és la llengua que més he practicat, ja que és la llengua en què vaig dir les meves primeres paraules (tot i que no recordo quines van ser) i amb la qual sempre m’he comunicat (a casa, a l’escola, amics, família, entorn més proper, etc.). El castellà, en canvi, no l’he practicat tant. Només el parlo amb persones de fora o castellanoparlants que es mostren reticents a parlar català, quan he de trucar a la companyia de telèfon, i, de tant en tant, amb algunes amistats, sobretot amistats de fora de Catalunya. L’anglès deu fer uns dotze anys que l’estudio, a l’escola i més tard també en acadèmies. El francès, però, tan sols fa quatre anys que l’estudio, un any a l’escola i els tres anys que fa que estic a la universitat.

A l’escola vaig aprendre a llegir i escriure amb l’alfabet llatí, alfabet que comparteixen totes les “meves” llengües: català, castellà, anglès i francès. Sé que existeixen altres tipus d’alfabets, com poden ser el xinès, que fa servir ideogrames, o l’escriptura àrab que segueix l’ordre dreta-esquerra, etc. Ara bé, no sé escriure, com us podeu imaginar, en cap d’aquests alfabets, únicament sé llegir i escriure amb l’alfabet llatí.

En un futur m’agradaria aprendre alemany i italià. L’alemany perquè, tot i que és una llengua que sembla força difícil i complexa, crec que és interessant i curiosa la manera com funciona (almenys això és el que m’han dit...), ja que la seva estructura sintàctica és una o altra en funció del tipus d’oració de què es tracta, etc., i a més perquè té algunes semblances amb l’anglès, cosa que potser m’ajudaria a aprendre’l. L’italià també m’agradaria estudiar-lo, però sincerament perquè em fa gràcia! És una llengua tan melòdica i rítmica! A més, el fet de ser una llengua romànica me’n facilitaria en gran mesura l’aprenentatge. D’aquí  a deu anys, quan en tingui 31, espero haver millorat bastant les llengües estrangeres que conec ara (anglès i francès) i haver pogut començar amb d’altres (alemany, italià...). Al mateix temps, espero que, tot i la crisi, pugui trobar feina com a professor d’anglès en una escola o institut; i si ha de ser com a professor de català o d’alguna altra llengua, benvinguda sigui!