3a entrada: Teories lingüístiques (III)

La gramàtica no ho és tot!

Pel que fa als llibres de text, ja sense mirar els índexs, com he dit en altres ocasions, tinc la sensació d’haver fet molta gramàtica! Tanmateix, si agafo el llibre que vaig tenir a 4t d’ESO (Castellnou, TOC llengua catalana i literatura) per la pàgina de l’índex, m’adono que es tracten més qüestions que no només la gramàtica: literatura, tipologia textual, funcions comunicatives, ortografia i lèxic. El mateix passa amb el llibre de castellà. Ara bé, la majoria d’exercicis se centren bàsicament en la sintaxi normativa, és a dir, en escriure correctament, sense errors. 

Una cosa és el que hi ha al llibre de text i l’altra de molt diferent és l’èmfasi que posa el professor/a en un aspecte o un altre. En el meu cas diria que el professor de català de l’ESO donava força importància a la literatura i al lèxic o ortografia. En canvi, la professora de castellà, també de l’ESO, posava l’accent a la sintaxi. L’entusiasmaven les anàlisis sintàctiques. Havíem de sortir tots a la pissarra a fer els arbres i discutíem eternament complements dubtosos: más que un atributo, sería un complemento predicativo, chicossss. ¿Lo veis?...

 

Aquest tipus d’exercicis són els que més recordo de les classes de castellà. ¡Viva la sintaxis! Jo crec que el que passava era que personalment la professora que tenia li agradava, apassionava, en sabia més (digueu-ho com vulgueu) de sintaxi que de literatura, per exemple. El requadre de la dreta il·lustra d’alguna manera que el que és important és la normativa. Es dóna a entendre que en castellà cal evitar el queísmo, i dir, per exemple: La posibilidad de que se retirara i no *La posibilidad que ser retirara. 

Pel que fa a l’anglès, a l’índex també apareixen les quatre competències lingüístiques: llegir, escriure, parlar i escoltar. Ara bé, per saber fer tot això, un mínim de gramàtica s’ha de tenir, és per això que també recordo les classes d’anglès fent més gramàtica que qualsevol altra cosa. També es dóna molta importància a l’aprenentatge de vocabulari: aquí entrarien els famosos phrasal verbs... El que hagués faltat, per a mi, és fer més comunicació, ja que d’alguna manera tots els coneixements apresos no es posaven en pràctica a l’oral... 

Què en penso jo? En l’aprenentatge d’una llengua estrangera, el que s’ha de voler aconseguir és que els alumnes puguin comunicar-se sense problemes amb nadius de la llengua en qüestió; i no tant que memoritzin verbs, estructures... (que també s’ha de fer, agradi o no!). Per tant, convido a tots els professors que encara estructuren les seves classes de L2 en base a la gramàtica que s’aturin un moment a pensar: quin és l’objectiu de la meva assignatura? Què volen saber fer els meus alumnes? I l’opinió dels alumnes de ben segur que no serà tenir un gran coneixement de gramàtica, sinó el fet de poder comunicar-se sense problemes, tant a la vida laboral com per poder viatjar, etc. En resum, que la llengua els sigui útil per a les seves vides, que en puguin treure profit!

3a entrada: Teories lingüístiques (II)

Pragmàtica: enfocament comunicatiu 

Actualment, estudio francès pel meu compte en una acadèmia de Barcelona. Sorprenentment, les classes tenen ben poc de gramàtica tradicional... Les classes es basen gairebé sempre en la comunicació o en l’enfocament comunicatiu (la disposició de les cadires per tot el voltant de la classe, cosa que permet veure’ns les cares de tots, ja és un indicador de la importància que es dóna a l’oral). Al principi, quan vaig començar a anar a l’acadèmia, m’inquietava el fet que ens passéssim les classes parlant (òbviament, en francès) i que el llibre es morís de fastig (per què el vàrem comprar, doncs?, pensava tot neguitós). Aquesta reacció, també la del meu company Albert (també col·lega de la universitat), suposo que es deu al fet d’haver estat acostumats a seguir sempre metodologies més aviat tradicionals o estructuralistes.  Ara, en canvi, la veig com una molt bona manera d’aprendre una llengua, sobretot les llengües estrangeres. A més no parlem de temes avorrits que no interessen a ningú, sinó que parlem de temes d’actualitat que a tots, en més o menys mesura, ens afecten. Tot plegat fa que es creï un ambient distès i que aprendre francès no sigui sinònim d’avorriment i d’escoltar només la professora, sinó que tots interactuem i aportem el nostre granet de sorra. Aprenem molt, ja que quan parlem i no sabem la paraula en francès, la professora ens l’ensenya. A més, mentre parlem si fem errors greus ens corregeix, i si observa mancances globals, deixem un moment de parlar per donar pas a l’explicació més “teòrica” de la professora. Així doncs, a partir de l’oral s’aprèn també la normativa, la gramàtica, el vocabulari... i sobretot cultura francesa.  

3a entrada: Teories lingüístiques (I)

Gramàtica tradicional i estructuralisme 

Si em poso a pensar en com eren les classes de llengua a l’escola, el primer que em passa pel cap és la gran quantitat d’hores que dedicàvem a la gramàtica, com si aquesta fos el més important a l’hora d’aprendre una llengua. És cert i sóc partidari, però, que per esdevenir competent en qualsevol llengua, la gramàtica hi juga un paper molt important, però no exclusiu. Entenc la gramàtica com a base sobre la qual s’aniran construint a poc a poc les altres destreses lingüístiques: llegir, escriure, entendre i parlar. En resum, al meu entendre, sense un mínim de gramàtica és bastant difícil ser un parlant competent en cap llengua. 

Com a aprenent de llengües diria que he tingut experiència en diferents tipus de teories lingüístiques. Crec que pel que fa a l’aprenentatge de les L1 (català i castellà) dominava la gramàtica tradicional per sobre de la resta. Em decanto cap a aquesta teoria, ja que recordo que la normativa era el més important: escriure bé. Els llibres de text estaven farcits de requadres amb definicions, regles gramaticals, errors que cal evitar... Es posava molt èmfasi en l’anàlisi de les oracions a partir de les típiques i recurrents, al llarg de tota la ESO, “anàlisis en forma d’arbre”. Qui no va haver de memoritzar-se la famosa llista de les preposicions en castellà: a, ante, bajo, cabe, con, contra, de, desde, en, entre, hacia, hasta, para, por, según, sin, so, sobre, tras, durante y mediante. I què me’n dieu dels temps verbals: passat anterior perifràstic del verb... En el cas de l’anglès o del francès, m’havia de memoritzar els verbs irregulars (infinitive, past i past participle), fèiem també alguns exercicis de traducció, l’estructura de l’oració afirmativa, negativa i interrogativa, etc.

Una altra teoria lingüística que he experimentat és l’estructuralisme. Ho dic sobretot pels exercicis d’omplir buits que eren el pa de cada dia a l’escola (tant per les L1 com per les L2), els diàlegs dirigits, escoltar i repetir estructures o pronúncia, etc. Més d’una vegada, havia tingut deures que consistien a repetir 100 vegades algun error que havia fet en una redacció o exercici, i la seva corresponent solució. Sí, exacte, com si fos un càstig, ja que equivocar-se era vist com a quelcom dolent...