7a entrada: El meu programa o currículum

Al marge de la planificació de cada classe (què es fa o què s’aprèn en cada sessió), hi ha també una macroestructura del curs, és a dir, com s’organitza el curs a nivell general que tot professor ha de tenir en compte. En primer lloc, cal dir que no és el mateix l’organització d’un curs de llengua materna que la d’un curs de llengua estrangera, ja que en el cas de la llengua materna, essent aquesta una llengua d’ús habitual a l’entorn, no cal donar tanta importància a l’oralitat, sinó més aviat a la gramàtica, a la tipologia i a les propietats textuals, etc. Ara bé, quan s’aprèn una L2 cal organitzar i plantejar el curs de manera força diferent: s’ha d’aprendre vocabulari, un mínim de gramàtica per construir les frases, un alt contingut d’expressió i comprensió oral i escrita, etc. 

Per tot això, els índexs dels llibres de text varien en funció de la llengua objecte d’estudi. Així, per exemple, observo que en el cas del llibre de text de català (TOC, editorial Castellnou), el curs estava organitzat segons la gramàtica tradicional, ja que se segueix l’ordre dels estudis gramaticals: el sintagma nominal, el sintagma verbal, complement directe i complement indirecte. Substitució pronominal, complement preposicional i circumstancial, etc. Cada unitat comença amb la part de literatura: modernisme, el noucentisme, l’avantguardisme, etc. El bloc següent s’anomena Parlar, escoltar i escriure, en què s’aprèn bàsicament tipologia textual. El bloc del lèxic es podria considerar d’alguna manera com a centres d’interès, ja que se centra en àmbits concrets per aprendre vocabulari: els esports, els vehicles, els oficis i les eines, l’empresa i el comerç, l’administració, etc. Veiem una gradació de vocabulari més simple o més freqüent (esports, vehicles...) a més complex o menys freqüent (eines, l’empresa, el comerç...). Per últim, cada unitat es conclou amb un repàs d’ortografia. Tot i que les funcions comunicatives no són l’element central d’aquest llibre de text de llengua i literatura catalanes, veiem que el bloc de Parlar, escoltar i escriure de les unitats 1 i 6, sí que s’ensenyen estructures comunicatives: disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar (unitat 1) i elements verbal d’ajuda per a les exposicions orals (unitat 6). En aquest cas també observem una progressió en la dificultat. 

                                                                            

Aquest és el llibre de text que vaig fer servir a 4t d'ESO:

J. Badia; J. Balcells; J. Grifoll; I. Puig; C. Ribó i A. Sargatal. TOC llengua catalana i literatura. Barcelona: Castellnou edicions, 2005.

 

Només obrint el llibre de text d’anglès per la pàgina de l’índex, ja observem una diferència notable respecte al llibre de text de català: cada unitat didàctica té un títol (més o menys original). El curs està organitzat en centres d’interès, cada un dels quals dóna nom a cada unitat, vuit en total. Per exemple, alguns dels títols de les unitats són: Sporting life, Suspense, Different for girls, I Love that film!, Teen problems, Technology... Són centres d’interès, ja que són temes importants per a alumnes de 3r d’ESO l’esport, les pel·lícules, la figura femenina a la societat, problemes d’adolescents diversos, la tecnologia… Cada unitat didàctica gira al voltant del títol (centre d’interès), és a dir, totes les activitats o competències tracten del mateix tema; des del vocabulari, els readings, els listenings, fins a l’speaking o el writing. Així per exemple, la unitat que parla de problemes adolescents (Teen problems) els alumnes aprenen vocabulari com: alcohol, being thin, being fat, money, friends, drugs, schoolmarks, anxiety, isolation. etc. El reading és sobre problemes alimentaris (Eating disorders) i el listening i l’speaking és sobre l’alcohol. 

El llibre de text d’anglès que vam fer servir al llarg de tota l’ESO (sempre de la mateixa sèrie, S-C-O-O-T-E-R, Richmond) m’agradava especialment, ja que crec que apreníem bastant. Sobretot m’agradava el final de cada unitat, en què hi havia un còmic (secció titulada Life skills), sempre amb els mateixos personatges. Gràcies al còmic, acabaves d’aprendre i posaves en pràctica el que havies après al llarg de la unitat, i a més, es tractava d’una simulació de context real.

 

Aquest és el llibre de text que vaig fer servir a les classes d'anglès de 3r d'ESO:

S. Dague; M. Musiol i M. Villarroel. s-c-o-o-t-e-r. Richmond: Londres, 2002.