8a entrada: Recursos didàctics

En aquesta entrada, us intentaré desgranar, en la mesura del possible, quin tipus d’activitats fèiem a classe (activitats intensives) o a casa (activitats extensives) en les classes de llengua (L1 o L2). Abans d’entrar en matèria, m’agradaria fer un apunt en un aspecte: la varietat en l’ús de recursos didàctics s’ha vist reflectida, sobretot, en les classes d’anglès, mentre que en les classes de llengua catalana o espanyola, la varietat de recursos era més aviat escadussera, ja que el que més dominava eren les explicacions teòriques del professor, normalment centrades en la gramàtica, a partir del llibre de text.

En les classes d’anglès, per practicar la comprensió oral les professores ens dividien en dos grups. Una setmana un grup es quedava a la classe “normal” amb una professora per practicar la comprensió lectora, i l’altre grup anava amb una altra a l’English lab per tal de treballar la comprensió oral. La setmana següent es feia al revés. A l’ English lab fèiem els típics exercicis de comprensió, en què s’escoltava (no hi havia imatges) un enregistrament, normalment era un programa de ràdio (adaptat), sobre el qual havíem de respondre un test amb respostes d’elecció múltiple (multiple choice). L’enregistrament, l’escoltàvem dos cops. A vegades eren enregistraments amb sorolls de fons per tal de fer la comprensió una mica més difícil.

Pel que al francès, a la universitat l’any passat recordo que amb la Lydia Fernández vam fer en alguna ocasió exercicis de comprensió oral a parir de programes de televisió. Un era el programa Toute une histoire i l’altre Envoyé spécial. Després d’escoltar-ne un fragment, havíem de respondre per escrit a algunes preguntes de comprensió.   

Toute une histoire: http://www.youtube.com/watch?v=OEvfqc7r31s

Crec que fer exercicis de comprensió oral a partir de programes de ràdio o de televisió reals és una molt bona manera d’aprendre la llengua. Evidentment que en nivells més baixos pot ser més complicat d’entendre que si es treballa amb enregistraments adaptats. De tota manera, és molt bo per “acostumar l’orella” a la llengua real, així com per aprendre el vocabulari d’ús corrent, la pronunciació, estructures gramaticals més habituals, etc.

Quant a l’expressió oral, recordo que a l’assignatura de català una vegada vam haver d’escenificar un telenotícies en grup. Dues persones (un noi i una noia) eren els locutors de les notícies generals, una tercera persona s’encarregava de la secció esportiva, i una altra feia la previsió meteorològica. Tinc un bon record d’aquest exercici, ja que ens va permetre millorar la dicció i la fluïdesa en català. A més, quan vam redactar les notícies també vam haver de tenir en compte aspectes de normativa. Així doncs, és un tipus d’exercici que implica diverses competències lingüístiques.

Pel que fa als recursos de lectura, val a dir que a les classes d’anglès, sobretot a l’acadèmia d’idiomes quan em preparava pel First Certificate o per l’Advanced, vaig fer molts clozes. Aquests exercicis consisteixen a trobar la paraula adequada que falta en els espais en blanc. He de dir que era un dels exercicis que m’agradava més, ja que implica un bon coneixement de gramàtica i de vocabulari.

Tanmateix, no m’agradaven gens els exercicis d’ordenar paràgrafs... Els trobava molt difícils i avorrits alhora! El que més ràbia em feia era que, ja prou difícil que és l’exercici en sí que a sobre hi ha d’haver un paràgraf que sobra i que no s’ha de posar...

Per últim, per treballar l’escriptura no recordo haver treballat mai fent tallers d’escriptura, pràctiques de revisió en parella, o d’escriptura cooperativa... Simplement fèiem, tant per a la L1 com per a la L2 redaccions individuals. De tota manera, el que més els agradava, sobretots als mestres de Primària, era fer-nos fer dictats. Fer faltes estava molt mal vist, i suposo que encara ho continua sent. Els dictats, més que aprendre a escriure correctament a nivell discursiu, servien únicament de pretext per avaluar les nostres destreses ortogràfiques.